Ja la tenim aquí!

Per fi! Ha costat molt, moltíssim, hem lluitat fins l'última jornada, hem hagut de sumar 99 punts per aconseguir-la, però per fi, la lliga ja és aquí.

Si al començar la lliga ens diuen que acabariem arribant a l'última jornada amb 96 punts i el Reial Madrid a un punt, no ens ho hauriem cregut. (S'ha de felicitar també al Madrid per la gran lliga que ha fet i per haver aguantat fins l'última jornada amb possibilitats)

El Barça en tenia prou fent la seva feina per no haver de mirar de reüll a Màlaga, però patidors com som els culés, no ens podíem estar de recordar aquella lliga que ens va prendre el Madrid a l'últim moment, no fa gaire temporades.
Tampoc Valdés va contribuir gaire a la tranquilitat, amb dues accions poc afortunades que ens van deixar prop de l'infart. Per sort Puyol va estar encertat ajudant al seu porter i evitant un daltabaix.

Després de l'empanada incial dels jugadors blaugrana, i ajudats pel gol que va marcar Duda a La Rosaleda, tot va començar a anar rodat. Golejada plàcida al Valladolid (que acompanya a Tenerife i Xerès a segona divisó) amb dos gols de Messi (el segon, un altra obra d'art) que el converteixen definitivament en bota d'or i en pichichi de la lliga, i donen definitivament la lliga a l'equip de Guardiola.

Xiula el final el "xulo" de Perez Lasa i per fi explota tota la felicitat, l'emoció i la tensió acumulada fins l'últim moment.
La millor part de guanyar un títol és sortir al carrer i veure com tota la ciutat es una comunió. Es tiren petards, sonen les trompetes, piten els cotxes, la gent crida, salta i s'abraça amb coneguts i desconeguts, i tothom marxa a celebrar el títol a Canaletes i plaça Catalunya.

Un cop allà, la pantalla gegant ens mostra com els jugadors tornen a saltar al camp i es preparen per agafar el micròfon i dirigir-se als aficionats.
Comença Carles Puyol, dóna les gràcies a l'afició, i ens recorda que ens han volgut fotre per totes bandes, pero no ho han aconseguit!

El següent en agafar el micròfon és en Pep Guardiola i quan el mister parla, la gent calla, silenci a plaça Catalunya per escoltar atentament el missatge de Guardiola. El de Santpedor, educat com sempre, s'enrecorda del president i li dona les gràcies. També afalaga als jugadors i als seguidors, i deixa ben clar que encara té ganes de seguir guanyant, diu que ens en deuen una per no haver arribat a Madrid, un senyal ben clar de l'esperit guanyador d'aquest equip.

Després el micròfon passaria per tots els jugadors, cada un arrencant els aplaudiments dels aficionats a la seva manera, Xavi amb el "Que n'aprenguin!", Messi "Este año no voy a decir nada raro", Piqué, l'ànima de la festa com sempre, Ibra "Molto contento", Chigri "Ah..." o Alves i els seus balls.


Està clar que aquests jugadors i aquest entrenador son únics i ens estan donant els millors anys de la història del Barça. Aprofitem i celebrem-ho ara que podem, que això no durarà sempre.
Visca el Barça i visca Catalunya!