I l'any que ve... Més!

Quan Florentino Pérez (el ser superior) va arribar per segona vegada a la presidència del Reial Madrid va dir que havien d'invertir en una temporada els diners de tres juntes. Dit i fet, en un estiu el Reial Madrid es va gastar gairebé 300 milions d'euros en reforçar la plantilla. Però poc s'imaginava Florentino que després d'aquesta important despesa l'equip acabaria l'any en blanc.

Orgullós com és el president blanc, no pot evitar faltar a les seves pròpies paraules i només començar l'estiu ja s'està movent per reforçar una altra vegada el seu equip. Reforçar-lo i a la vegada, endeutar-lo una mica més (el Reial Madrid és l'equip espanyol més endeutat, seguit de l'Atlético de Madrid).

La primera decisió, destituir a Pellegrini. El primer entrenador del Madrid que arriba als 96 punts en una sola temporada. Però això en un club tan gran no serveix de res; o títols o al carrer.

Acte seguit, un cop acabada la Champions League, el Madrid s'afanya a lligar Mourinho, el seu particular "Anti-Barça". Tot sembla estar ben encarrilat, i aviat Mou ja manarà a la casa blanca. De moment el Madrid ja coneix els seus primers desitjos i estan disposats a concedir-li tots els que demani; total, paga Caixa Madrid.

L'arribada del tècnic portuguès al Madrid és un autèntica prova de foc per a les dues parts. Florentino, acostumat a manar a tot el club, es trobarà un entrenador a qui no li agrada que fiquin el nas a la seva feina. I Mourinho per la seva banda haurà de jugar, gairebé per primer cop en la seva triomfant carrera, amb la posibilitat d'acabar destituït el primer any. (Al Chelsea i a l'Inter no ha tingut aquesta pressió).



Deixant de banda el caràcter i les formes de Mou, ens hem de rendir a l'evidència, el portuguès és un excel·lent estratega que no deixarà que escàndols com els d'Alcorcón es repeteixin; així doncs, caldrà esperar un Reial Madrid molt més seriós que el d'aquesta temporada, i recordem que aquest any ja hem suat de valent.

A tot això, el Barça s'ha posat mans a la feina més rapid que altres anys. Davant dels moviments de "Flo", a Can Barça s'han afanyat a moure el mercat. El primer en caure va ser David Villa, al punt de mira Cesc, i com a segona opció Silva, i a poder ser, un extrem.

Amb les eleccions a tocar, les ganes de Laporta de fer-se la foto amb els cracks de torn i apuntar-se els fitxatges abans de marxar del club, estan sent vitals de cara a reforçar la plantilla, trencant així amb l'extranya costum de voler tancar-ho tot a última hora de pressa i corrent, i per tant, malament.

El club sap que és qüestió de dies que el Madrid comenci a tocar futbolistes i inflar-ne els preus, i de pas, que els clubs especulin a l'hora de vendre, pensant que pot arribar una oferta marejant per un dels seus futbolistes. En aquet aspecte el Barça novament ho ha fet bé. Fitxant a Villa, és possible que el València no vulgui desfer-se d'un altre dels seus millors futbolistes: David Silva, el qual semblava que feia les maletes cap a la capital (Cal recordar que el València jugarà la Champions i no pot perdre tantes peces importants).
A més, un altre somni humit de Flo, Cesc Fabregas, ja ha declarat que només vol anar al Barça.

Però que ningú es pensi ara que amb aquets reforços el Barça es passejarà per la lliga (bé, potser ho farà, pero també ho farà el Madrid).
Si aquest any ens hem aburrit de tant dir allò de "Això es una lliga de dos", ja ens podem preparar per aquest pròxim any.

El Valencia, tercer classificat (a 20 punts) perd el seu millor jugador (i potser algun altre), el Mallorca, en crisi no tornarà a donar tanta guerra i el Sevilla és un equip bastant imprevisible, tot i el bon final de temporada que ha fet.
Per tant no és descabellat pensar que Madrid i Barça poden tornar a firmar una lliga d'escàndol, on probablement, els duels directes entre els dos equips tornaràn a ser decisius a l'hora de decidir el campionat.

Aquest estiu ja comença la lliga, si més no, una part.
Quan i com es reforcin Barça i Madrid serà d'una importància capdal, i Mou i Guardiola tindran una feina ingent per preparar la pretemporada. Segur que les llibretes dels dos tècnics ja treuen fum, i es preparen per donar-nos una altra lliga d'infart. El duel està servit.

Villa, primer reforç

Encara s'han d'acabar de concretar alguns petits detalls, però tot indica que aquest dimecres Villa firmarà pel F.C. Barcelona.
El jugador asturià serà presentat aquest divendres com a nou jugador blaugrana.

La primera incorporació de l'estiu posa a Ibra al punt de mira, que veu com s'ha fitxat un jugador per a la seva posició, i que sembla que ara per ara té a Bojan per davant seu. El suec podría marxar del club aquest mateix estiu, i el seu probable destí seria Londres, fent de moneda de canvi per Cesc, la possible segona incorporació del Barça.

Aquest any el Barça no vol caure en errors d'anys passats i s'ha posat a treballar des del primer moment. No hi ha cap dubte, això pinta bé.

Ja la tenim aquí!

Per fi! Ha costat molt, moltíssim, hem lluitat fins l'última jornada, hem hagut de sumar 99 punts per aconseguir-la, però per fi, la lliga ja és aquí.

Si al començar la lliga ens diuen que acabariem arribant a l'última jornada amb 96 punts i el Reial Madrid a un punt, no ens ho hauriem cregut. (S'ha de felicitar també al Madrid per la gran lliga que ha fet i per haver aguantat fins l'última jornada amb possibilitats)

El Barça en tenia prou fent la seva feina per no haver de mirar de reüll a Màlaga, però patidors com som els culés, no ens podíem estar de recordar aquella lliga que ens va prendre el Madrid a l'últim moment, no fa gaire temporades.
Tampoc Valdés va contribuir gaire a la tranquilitat, amb dues accions poc afortunades que ens van deixar prop de l'infart. Per sort Puyol va estar encertat ajudant al seu porter i evitant un daltabaix.

Després de l'empanada incial dels jugadors blaugrana, i ajudats pel gol que va marcar Duda a La Rosaleda, tot va començar a anar rodat. Golejada plàcida al Valladolid (que acompanya a Tenerife i Xerès a segona divisó) amb dos gols de Messi (el segon, un altra obra d'art) que el converteixen definitivament en bota d'or i en pichichi de la lliga, i donen definitivament la lliga a l'equip de Guardiola.

Xiula el final el "xulo" de Perez Lasa i per fi explota tota la felicitat, l'emoció i la tensió acumulada fins l'últim moment.
La millor part de guanyar un títol és sortir al carrer i veure com tota la ciutat es una comunió. Es tiren petards, sonen les trompetes, piten els cotxes, la gent crida, salta i s'abraça amb coneguts i desconeguts, i tothom marxa a celebrar el títol a Canaletes i plaça Catalunya.

Un cop allà, la pantalla gegant ens mostra com els jugadors tornen a saltar al camp i es preparen per agafar el micròfon i dirigir-se als aficionats.
Comença Carles Puyol, dóna les gràcies a l'afició, i ens recorda que ens han volgut fotre per totes bandes, pero no ho han aconseguit!

El següent en agafar el micròfon és en Pep Guardiola i quan el mister parla, la gent calla, silenci a plaça Catalunya per escoltar atentament el missatge de Guardiola. El de Santpedor, educat com sempre, s'enrecorda del president i li dona les gràcies. També afalaga als jugadors i als seguidors, i deixa ben clar que encara té ganes de seguir guanyant, diu que ens en deuen una per no haver arribat a Madrid, un senyal ben clar de l'esperit guanyador d'aquest equip.

Després el micròfon passaria per tots els jugadors, cada un arrencant els aplaudiments dels aficionats a la seva manera, Xavi amb el "Que n'aprenguin!", Messi "Este año no voy a decir nada raro", Piqué, l'ànima de la festa com sempre, Ibra "Molto contento", Chigri "Ah..." o Alves i els seus balls.


Està clar que aquests jugadors i aquest entrenador son únics i ens estan donant els millors anys de la història del Barça. Aprofitem i celebrem-ho ara que podem, que això no durarà sempre.
Visca el Barça i visca Catalunya!

Sense massa soroll...

Si l'any passat, la secció de futbol del F.C. Barcelona ens va fer vibrar amb els títols aconseguits i el bon futbol desplegat al llarg de tota la temporada, aquest any aquesta sensació s'ha traslladat a uns quants metres del Camp Nou. Concretament al Palau Blaugrana.

I és que aquest any el Regal Barça va deixar clar des de el començament que volia lluitar per tot. Al setembre va aconseguir la Lliga Catalana, superant a la final al DKV Juventut per un clar 38-62.

Uns dies més tard arribava la primera victòria contra el Reial Madrid (86-82) que donava als blaugrana la Supercopa ACB. Dos títols sense haver començat encara la fase regular de la lliga ACB.
El bon joc i les victòries segueixen fins al febrer, quan es juga la copa del rei. Novament el Barça destrossa al Madrid a la final (80-61) i aconsegueix el tercer títol en joc. Tres de tres!

El destí porta al Barça a trobar-se al Madrid a la eurolliga, pero novament el conjunt blanc cau estrepitosament (3-1 al global de l'eliminatòria) i poc després novament victòria contra l'etern rival, aquest cop, a l'ACB (78-73).
Tenint en compte la humiliació al partit de la primera volta a Vistalegre (57-79) el global d'aquesta temporada contra el Reial Madrid és de 7 victòries per només una sola derrota. APOSTOFLANT!

L'èxtasi arriba ahir contra Olympiakos a la final de l'eurolliga, on el Barça va estar molt fort en defensa i encertat en l'atac, va arribar el quart títol (86-68). Navarro es va coronar com a MVP (primer jugador català [i espanyol]) en aconseguir-ho. (I novament París és la ciutat on el Barça guanya la seva segona "Champions")

Ara només queda per veure si aquest Barça podrà aconseguir la lliga ACB. Queda un partit de fase regular abans de començar els play-offs, on Caja Laboral i Reial Madrid es presenten com els màxims rivals en la lluita per l'últim títol en joc.

Personalment, crec que aquest any tindrem un altre "Barça de les 5 copes", i és que aquest Barça, sense fer tant soroll com el seu veí de futbol, està firmant una temporada meravellosa, de la mà de Xavi Pascual i Joan Creus, gent de la casa, que coneix perfectament el club, i que han aconseguit arribar a dalt de tot, com un any abans van aconseguir-ho Guardiola i "Tito" Vilanova al Camp Nou.

Tres partits i un títol

Queden tres partits perquè acabi la lliga, tres finals on el Barça haurà de donar-ho tot si vol acabar com a campió, perquè sembla clar que el Madrid no afluixarà fins al final. Els 300 milions de Florentino no han aconseguit de moment cap títol però han servit per tenir un equip fort, que tot i les grans diferències amb el Barça, és capaç de seguir disputant-li de tu a tu aquesta lliga.

En la primera d'aquestes tres finals, el Madrid viatjarà a l'ONO estadi de Mallorca.
Sóc de l'opinió que si els blancs no punxen demà a Mallorca ja no ho faran en el que resta de lliga, ja que aquest és el partit més complicat que els queda (El Mallorca només ha perdut al seu camp contra Barça i Sevilla, i ha cedit un empat contra el Màlaga).

Per la seva part, el Barça rebrà a casa el Tenerife, un rival que a priori no ha de causar majors problemes als blaugrana, que ja van ser capaços de golejar els tinerfenys a domicili.

Centrada doncs gairebé tota l'emoció en el partit de Mallorca, l'únic debat interessant a can Barça és qui ocuparà el lloc de davanter centre. El baix rendiment d'Ibra contra l'eficàcia de Bojan, el fitxatge estrella contra la cantera.
Jo espero que el lloc sigui pel de Linyola, que ha desmotrat que tot i ser suplent en gran part dels partits, no ha perdut la calma i ha aprofitat totes les oportunitats que ha tingut, convertint la confiança de Guardiola en gols, alguns tan bonics com el que va marcar a Vila-real.

Surti qui surti a jugar, però, no tinc cap dubte de que avui, els tres punts es quedaran al Camp Nou. Caldrà doncs esperar fins demà per veure que en treuen Cristiano i companyia del viatge a "ses illes". Si perden, en sé d'un que ja es pot quedar de vacances a Eivissa, que li quedarà ven a prop, oi? Pim pam!