30 nov 2010

Otra visión del clásico

¡AL LORO! Como diría un político.

Que nos quieren embaucar, que dicen que son señores y no lo son.

No sé si es por mi juventud, que me impide controlarme en estos casos o simplemente es mi forma de ser, pero lo del madridismo en general me tiene con la mosca detrás de la oreja.

Me da la sensación de que estos merengues son máquinas de distorsionar la realidad. Desconozco si lo hacen por ser muy limitados o es que les pone ver la indignación de la gente ante sus palabras.
Empezando por lo meramente futbolístico, para los blancos el partido debió acabar con expulsión de Valdés (y algún otro), un penalti a favor del Madrid y 2 goles anulados al Barça. Vamos que del 5-0 pasariamos a un 3-1 (ni asi se salvarían). Lo más lamentable es que tras quedar patente que son un equipo sin pasado, presente ni futuro, y que jugando como jugaron jamás podrán ni acercarse al Barça, van y culpan al árbitro.

Si si, al árbitro, y ese es otro de sus delirios habituales. ¿Se vió el mismo partido en todo el mundo o había una edición especial para los seguidores del Madrid? El árbitro contra el Madrid... ¿Pero es en serio? El colegiado estuvo regular en lineas generales, demasiado permisivo si acaso, y eso sin duda favoreció mucho más al Madrid. Aparte de anular un gol al Barça por ¿falta en ataque? no fue suficientemente duro con Cristiano, Arbeloa, Carvalho, Marcelo, Khedira y Ramos.
Este último fue el único expulsado, pero almenos Khedira y Carvalho debieron acompañarle.

Mención aparte para Carvalho, Cristiano y Ramos, y por ese orden quiero hablar de ellos.

El central portugués no estuvo muy fino a lo largo del encuentro, pero no dudó al mostrarse excesivamente contundente con los delanteros del Barça. La más clara fue el codazo a Messi, que se tira exageradamente, pero ¿y que? ¿Eso significa que el codazo no ha existido? ¿No es eso amonestable? Pues no, amarilla para Messi y a correr...




Cristiano estuvo ausente en la noche de ayer, pero se le vio por ahí para intentar dar una patada a Puyol sin venir a cuento, y una de las acciones más fuertes de la noche, empujó a Guardiola.
Si, Guardiola hace algo poco correcto, tirar el balón a un lado, pero... ¿No hacen eso casi todos los entrenadores? No justifico a Guardiola pero sin duda peor fue lo de Ronaldo. Cualquier empujón o golpe entre entrador y jugador debería acabar con la expulsión del agresor (el sábado Quique Sánchez Flores toca a un jugador del Espanyol y es expulsado). Tampoco estuvo acertado el árbitro en esa acción.

La otra acción destacable del portugués fue una jugada en la que según los madridistas Valdés comete penalti y debería ser expulsado. Pues en videos y fotos queda claro que Victor se tira para coger el balón cuando Cristiano estira la pierna para intentar alcanzarlo antes de que lo ataje el meta. Pues en ningún caso Cristiano iba a poder controlar ese balón, no llegaba. Después, Victor arrolla a Cristiano si, pero porque los dos iban a por la pelota, con la diferencia de que uno llegaba a ella y el otro no. Otro invento de los merengues.

Y ya lo más escandaloso; Sergio Ramos.
El de Camas no tuvo su noche, aparte de ser superado una y otra vez por los delanteros del Barça, perdió el control, sufrió un cortocircuito en su ya de por si limitada cabeza. Tras alguna acción donde ya pudo ser expulsado, Sergio corre detrás de Messi, y sin posibilidad de jugar el balón AGREDE al astro argentino.
Puyol se acerca a recriminarle y recibe un manotazo del sevillano. Tras eso, Xavi se acerca a la acción y es agarrado del cuello por Ramos. ¿El resultado? Ramos obviamente a la calle, amarilla a Xavi por entrar al terreno de juego tras ser substituido y... nada más. El árbitro no recoje en el acta ni la agresión a Puyol ni la agresión a Xavi (esta ultima ni es mencionada en los medios madridistas). Y ya sabemos que el comité, si no figura en el acta no "rearbitra" nada.

A "grosso modo" este es el árbitro que favoreció al Barça, el partido que mereció ganar el Madrid, la realidad distorsionada.

Lo peor esque aún hay quien se lo cree...

¡Que bonito es ser del Barça!

Como reza el título... ¡QUE BONITO ES SER DEL BARÇA!

Soy un afortunado, creo que me ha tocado vivir la mejor época de este equipo, no se le puede pedir más... Si lo soñamos no sería tan bonito.

Este Barça es increible, y cuando pensabas que ya no te podía sorprender... ¡Lo vuelve a hacer! Después de ver lo de ayer uno llega la conclusión de que ahora mismo el F.C. Barcelona es el típico niño en el colegio con el que te conviene llevarte bien. Que si te portas bien con el te respeta y cuando le molestas te deja por los suelos.
Como muestra, tras meses y meses atacando al Barça, recurriendo al Villarato y otras tonterías, los azulgranas le endosaron un 2-6 a domicilio al eterno rival.
Al año siguiente, con un ambiente más tranquilito, 1-0 y 0-2, pero a la que le han vuelto a tocar las narices, este equipo se ha vuelto a desquitar con su rival favorito.
5-0 y vuelta a callar bocas.

También hay que remarcar la estadística de Guardiola, que se convierte en el primer técnico en ganarle sus primeros cinco enfrentamientos al Real Madrid (2-0, 2-6, 1-0, 0-2 y 5-0). La friolera de 16-2 en los últimos 5 enfrentamientos... Como para hacerselo mirar en la casa blanca.

El partido en si lo comentaré por encima; baño del Barça en posesión y en juego. Una cura de humildad para algunos.
La nota negra del partido (entre otros acontecimientos negativos) la puso Sergio Ramos cuando perdió los papeles y agredió a Messi por detrás sin posiblidad de jugar el balón, le pegó un manotazo a Puyol y cogió a Xavi del cuello. Lamentable... Tan lamentable como que el árbitro no lo recoja en el acta del partido. ¿Que esperabamos, no?

Y tras el clásico la vida sigue y Osasuna ya espera la visita del líder. Esperemos que el Barça no pierda en el "Reyno de Navarra" lo que logró anoche, ser una vez más, líderes.
VISCA EL BARÇA!

21 oct 2010

¿Que le pasa a Villa?


David Villa llegó al Barça en verano como substituto del sueco Zlatan Ibrahimovic. Aún no había disputado ningún minuto y ya era bendecido por todo el barcelonismo.

El crack asturiano, procedente del Valencia, ya ha demostrado que clase de futbolista es; ágil, inteligente y con gol, mucho gol. Tal vez es por eso que de Villa se espera que sea la referencia en ataque del F.C. Barcelona en los próximos años. Aunque hasta el momento lo único que ha demostrado es una falta de acierto preocupante.

David Villa ha sido referencia en todos los equipos en los que ha jugado; Sporting, Zaragoza, y Valencia, y por eso su llegada al Barça ha creado una expectación que al final puede ser perjudicial para el jugador.

Nadie duda de su capacidad goleadora, pues ha sido el máximo anotador español en los últimos años y en algunos de ellos ha competido por el pichichi, pero en los partidos que le hemos visto hasta ahora en el Barça ha dejado más dudas que goles.

Mientras otros futbolistas tienen un idilio con el gol, David lo tiene con los palos. Si darle al palo sumara medio gol seguro que el "guaje" ya sería pichichi. El de Tuilla lo intenta una y otra vez, con movimientos muy acoplados al juego del Barça, y se muestra muy ofensivo de cara a la portería rival (lo que le hace caer muchas veces en fuera de juego) pero cuando llega la hora de definir parece que las luces se le apaguen a Villa.
Tiros al muñeco, al palo, o que van incomprensiblemente fuera (como el gol que falló con España).

No hay dudas sobre su rendimiento, y su margen de error es grande, pero tiene que dar un golpe en la mesa. Debe anotar ya y disipar, no sólo las dudas de la afición, sino las suyas propias, que son las que le están impidiendo ser el goleador que todos sabemos que es, pues no tengo ninguna duda de que tras un par de goles volveremos a ver la mejor versión de Villa.

31 ago 2010

Resum de la 1ª jornada (10/11)

Fa uns minuts ha acabat la primera jornada de la lliga BBVA. A l'últim partit en joc, l'Atlético s'ha imposat per 4-0 al Sporting. Gràcies al gol a l'últim instant de Simao, els matalasers són els primers líders de la temporada.

Molt bones sensacions ha deixat l'Atlético de Madrid, que s'ha mostrat tan elécteric en atac como sempre, però a més amb un gran orde defensiu, que normalment era el seu pitjor aspecte en els últims anys. Ujfalusi funciona de lateral i Perea ha deixat enrere la seva pitjor època. Amb De Gea a la portería donant seguretat a lèquip i amb jugadors d'un gran nivell al mig camp i a l'atac(Reyes, Jurado, Simao, Agüero i Forlán), potser aquesta serà una temporada d'alegríes per la seva afició, si no s'acaben desinflant com altres cops.

No tant fiable fiable sembla el Sevilla, que tot i que es troba en segona posició, va perdre la Supercopa i va quedar fora de la Champions i ha deixat alguns dubtes de cara a aquesta temporada.

El Barça segueix a la seva, amb un once inèdit (com es costum en Guardiola) i sense rendir al 100% es va imposar en el seu partit al Sardinero. Pinta molt bé l'equip blaugrana. I també va deixar bones sensacions el Racing amb una molt bona presió que va aconseguir que el Barça tingues dificultats per moure la pilota amb fluidesa al mig camp.

Tercer a la clasificació trobem l'Espanyol. Els "pericos" es van imposar amb claretat al Getafe, però són un equip bastant irregular. Caldrà doncs esperar per veure quin camí agafen els blanc-i-blaus.

El Valencia sembla que no va notar l'absencia dels seus jugadors més importants (Villa i Silva) i va aconseguir marcar-li tres gols al Màlaga).

L'Athletic, va vencer l'Hércules, en el retorn a l'èlit dels alicantins. Tot i que només va marcar un gol, els lleons tenen un equip molt interessant, amb alguns internacionals com Javi Martinez i Llorente, acompanyats de molt bons companys com Toquero, Iraola o Gorka.

La sorpresa de la jornada la va donar la Reial Societat, que va tumbar al Vila-Real per un gol a zero, tot i que segurament les seves trajectóries seràn totalment inverses a l'actual.

Deportivo i Saragossa, igual que Almería y Osasuna no van poder pasar de l'empat.

Només queda doncs per parlar del Mallorca-R. Madrid. Aquet va ser l'altre partit amb sorpresa de la jornada.

El Madrid no va conseguir marcar davant d'un rival que a priori no habia de ser un excesiu problema per als blancs.
La situació no es tan dolenta com alguns la pinten, ja que segurament (casi segur)tots els seus rivals puncharan en algun moment del campionat.
A Mourinho li queda força treball per fer si vol que el Madrid jugui bé. De moment el que més troben a faltar a la capital, apart del bon joc es la facilitat per marcar que els va acompanyar tota la temporada pasada. El porter del Mallorca, l'Israelí Aouate va ser una peça clau per que el Madrid no mullés a l'Iberostar (el nou nom del camp del Mallorca).
Es molt probable que la sort no els hi torni a ser tan esquiva als jugadors blancs.

En definitiva, aquest any pinta molt millor que l'anterior, amb varis equips que han donat una imatge sólida, i amb partits força entretinguts.

Segurament la pitjor part es aquesta inoportuna parada per partits de la selecció. En aquets moments un es mira les federacions d'altres països amb enveja.

Les altres lligues porten ja varies jornades, (apart de que allà es juga a cap d'any i els equips tenen menys vacances per nadal). Però està clar que mentres Villar segueixi manant no es faràn bé les coses.

23 may 2010

I l'any que ve... Més!

Quan Florentino Pérez (el ser superior) va arribar per segona vegada a la presidència del Reial Madrid va dir que havien d'invertir en una temporada els diners de tres juntes. Dit i fet, en un estiu el Reial Madrid es va gastar gairebé 300 milions d'euros en reforçar la plantilla. Però poc s'imaginava Florentino que després d'aquesta important despesa l'equip acabaria l'any en blanc.

Orgullós com és el president blanc, no pot evitar faltar a les seves pròpies paraules i només començar l'estiu ja s'està movent per reforçar una altra vegada el seu equip. Reforçar-lo i a la vegada, endeutar-lo una mica més (el Reial Madrid és l'equip espanyol més endeutat, seguit de l'Atlético de Madrid).

La primera decisió, destituir a Pellegrini. El primer entrenador del Madrid que arriba als 96 punts en una sola temporada. Però això en un club tan gran no serveix de res; o títols o al carrer.

Acte seguit, un cop acabada la Champions League, el Madrid s'afanya a lligar Mourinho, el seu particular "Anti-Barça". Tot sembla estar ben encarrilat, i aviat Mou ja manarà a la casa blanca. De moment el Madrid ja coneix els seus primers desitjos i estan disposats a concedir-li tots els que demani; total, paga Caixa Madrid.

L'arribada del tècnic portuguès al Madrid és un autèntica prova de foc per a les dues parts. Florentino, acostumat a manar a tot el club, es trobarà un entrenador a qui no li agrada que fiquin el nas a la seva feina. I Mourinho per la seva banda haurà de jugar, gairebé per primer cop en la seva triomfant carrera, amb la posibilitat d'acabar destituït el primer any. (Al Chelsea i a l'Inter no ha tingut aquesta pressió).



Deixant de banda el caràcter i les formes de Mou, ens hem de rendir a l'evidència, el portuguès és un excel·lent estratega que no deixarà que escàndols com els d'Alcorcón es repeteixin; així doncs, caldrà esperar un Reial Madrid molt més seriós que el d'aquesta temporada, i recordem que aquest any ja hem suat de valent.

A tot això, el Barça s'ha posat mans a la feina més rapid que altres anys. Davant dels moviments de "Flo", a Can Barça s'han afanyat a moure el mercat. El primer en caure va ser David Villa, al punt de mira Cesc, i com a segona opció Silva, i a poder ser, un extrem.

Amb les eleccions a tocar, les ganes de Laporta de fer-se la foto amb els cracks de torn i apuntar-se els fitxatges abans de marxar del club, estan sent vitals de cara a reforçar la plantilla, trencant així amb l'extranya costum de voler tancar-ho tot a última hora de pressa i corrent, i per tant, malament.

El club sap que és qüestió de dies que el Madrid comenci a tocar futbolistes i inflar-ne els preus, i de pas, que els clubs especulin a l'hora de vendre, pensant que pot arribar una oferta marejant per un dels seus futbolistes. En aquet aspecte el Barça novament ho ha fet bé. Fitxant a Villa, és possible que el València no vulgui desfer-se d'un altre dels seus millors futbolistes: David Silva, el qual semblava que feia les maletes cap a la capital (Cal recordar que el València jugarà la Champions i no pot perdre tantes peces importants).
A més, un altre somni humit de Flo, Cesc Fabregas, ja ha declarat que només vol anar al Barça.

Però que ningú es pensi ara que amb aquets reforços el Barça es passejarà per la lliga (bé, potser ho farà, pero també ho farà el Madrid).
Si aquest any ens hem aburrit de tant dir allò de "Això es una lliga de dos", ja ens podem preparar per aquest pròxim any.

El Valencia, tercer classificat (a 20 punts) perd el seu millor jugador (i potser algun altre), el Mallorca, en crisi no tornarà a donar tanta guerra i el Sevilla és un equip bastant imprevisible, tot i el bon final de temporada que ha fet.
Per tant no és descabellat pensar que Madrid i Barça poden tornar a firmar una lliga d'escàndol, on probablement, els duels directes entre els dos equips tornaràn a ser decisius a l'hora de decidir el campionat.

Aquest estiu ja comença la lliga, si més no, una part.
Quan i com es reforcin Barça i Madrid serà d'una importància capdal, i Mou i Guardiola tindran una feina ingent per preparar la pretemporada. Segur que les llibretes dels dos tècnics ja treuen fum, i es preparen per donar-nos una altra lliga d'infart. El duel està servit.

19 may 2010

Villa, primer reforç


Encara s'han d'acabar de concretar alguns petits detalls, però tot indica que aquest dimecres Villa firmarà pel F.C. Barcelona.
El jugador asturià serà presentat aquest divendres com a nou jugador blaugrana.

La primera incorporació de l'estiu posa a Ibra al punt de mira, que veu com s'ha fitxat un jugador per a la seva posició, i que sembla que ara per ara té a Bojan per davant seu. El suec podría marxar del club aquest mateix estiu, i el seu probable destí seria Londres, fent de moneda de canvi per Cesc, la possible segona incorporació del Barça.

Aquest any el Barça no vol caure en errors d'anys passats i s'ha posat a treballar des del primer moment. No hi ha cap dubte, això pinta bé.

18 may 2010

Ja la tenim aquí!


Per fi! Ha costat molt, moltíssim, hem lluitat fins l'última jornada, hem hagut de sumar 99 punts per aconseguir-la, però per fi, la lliga ja és aquí.

Si al començar la lliga ens diuen que acabariem arribant a l'última jornada amb 96 punts i el Reial Madrid a un punt, no ens ho hauriem cregut. (S'ha de felicitar també al Madrid per la gran lliga que ha fet i per haver aguantat fins l'última jornada amb possibilitats)

El Barça en tenia prou fent la seva feina per no haver de mirar de reüll a Màlaga, però patidors com som els culés, no ens podíem estar de recordar aquella lliga que ens va prendre el Madrid a l'últim moment, no fa gaire temporades.
Tampoc Valdés va contribuir gaire a la tranquilitat, amb dues accions poc afortunades que ens van deixar prop de l'infart. Per sort Puyol va estar encertat ajudant al seu porter i evitant un daltabaix.

Després de l'empanada incial dels jugadors blaugrana, i ajudats pel gol que va marcar Duda a La Rosaleda, tot va començar a anar rodat. Golejada plàcida al Valladolid (que acompanya a Tenerife i Xerès a segona divisó) amb dos gols de Messi (el segon, un altra obra d'art) que el converteixen definitivament en bota d'or i en pichichi de la lliga, i donen definitivament la lliga a l'equip de Guardiola.

Xiula el final el "xulo" de Perez Lasa i per fi explota tota la felicitat, l'emoció i la tensió acumulada fins l'últim moment.
La millor part de guanyar un títol és sortir al carrer i veure com tota la ciutat es una comunió. Es tiren petards, sonen les trompetes, piten els cotxes, la gent crida, salta i s'abraça amb coneguts i desconeguts, i tothom marxa a celebrar el títol a Canaletes i plaça Catalunya.

Un cop allà, la pantalla gegant ens mostra com els jugadors tornen a saltar al camp i es preparen per agafar el micròfon i dirigir-se als aficionats.
Comença Carles Puyol, dóna les gràcies a l'afició, i ens recorda que ens han volgut fotre per totes bandes, pero no ho han aconseguit!

El següent en agafar el micròfon és en Pep Guardiola i quan el mister parla, la gent calla, silenci a plaça Catalunya per escoltar atentament el missatge de Guardiola. El de Santpedor, educat com sempre, s'enrecorda del president i li dona les gràcies. També afalaga als jugadors i als seguidors, i deixa ben clar que encara té ganes de seguir guanyant, diu que ens en deuen una per no haver arribat a Madrid, un senyal ben clar de l'esperit guanyador d'aquest equip.

Després el micròfon passaria per tots els jugadors, cada un arrencant els aplaudiments dels aficionats a la seva manera, Xavi amb el "Que n'aprenguin!", Messi "Este año no voy a decir nada raro", Piqué, l'ànima de la festa com sempre, Ibra "Molto contento", Chigri "Ah..." o Alves i els seus balls.


Està clar que aquests jugadors i aquest entrenador son únics i ens estan donant els millors anys de la història del Barça. Aprofitem i celebrem-ho ara que podem, que això no durarà sempre.
Visca el Barça i visca Catalunya!

10 may 2010

Sense massa soroll...

Si l'any passat, la secció de futbol del F.C. Barcelona ens va fer vibrar amb els títols aconseguits i el bon futbol desplegat al llarg de tota la temporada, aquest any aquesta sensació s'ha traslladat a uns quants metres del Camp Nou. Concretament al Palau Blaugrana.

I és que aquest any el Regal Barça va deixar clar des de el començament que volia lluitar per tot. Al setembre va aconseguir la Lliga Catalana, superant a la final al DKV Juventut per un clar 38-62.

Uns dies més tard arribava la primera victòria contra el Reial Madrid (86-82) que donava als blaugrana la Supercopa ACB. Dos títols sense haver començat encara la fase regular de la lliga ACB.
El bon joc i les victòries segueixen fins al febrer, quan es juga la copa del rei. Novament el Barça destrossa al Madrid a la final (80-61) i aconsegueix el tercer títol en joc. Tres de tres!

El destí porta al Barça a trobar-se al Madrid a la eurolliga, pero novament el conjunt blanc cau estrepitosament (3-1 al global de l'eliminatòria) i poc després novament victòria contra l'etern rival, aquest cop, a l'ACB (78-73).
Tenint en compte la humiliació al partit de la primera volta a Vistalegre (57-79) el global d'aquesta temporada contra el Reial Madrid és de 7 victòries per només una sola derrota. APOSTOFLANT!

L'èxtasi arriba ahir contra Olympiakos a la final de l'eurolliga, on el Barça va estar molt fort en defensa i encertat en l'atac, va arribar el quart títol (86-68). Navarro es va coronar com a MVP (primer jugador català [i espanyol]) en aconseguir-ho. (I novament París és la ciutat on el Barça guanya la seva segona "Champions")

Ara només queda per veure si aquest Barça podrà aconseguir la lliga ACB. Queda un partit de fase regular abans de començar els play-offs, on Caja Laboral i Reial Madrid es presenten com els màxims rivals en la lluita per l'últim títol en joc.

Personalment, crec que aquest any tindrem un altre "Barça de les 5 copes", i és que aquest Barça, sense fer tant soroll com el seu veí de futbol, està firmant una temporada meravellosa, de la mà de Xavi Pascual i Joan Creus, gent de la casa, que coneix perfectament el club, i que han aconseguit arribar a dalt de tot, com un any abans van aconseguir-ho Guardiola i "Tito" Vilanova al Camp Nou.

4 may 2010

Tres partits i un títol

Queden tres partits perquè acabi la lliga, tres finals on el Barça haurà de donar-ho tot si vol acabar com a campió, perquè sembla clar que el Madrid no afluixarà fins al final. Els 300 milions de Florentino no han aconseguit de moment cap títol però han servit per tenir un equip fort, que tot i les grans diferències amb el Barça, és capaç de seguir disputant-li de tu a tu aquesta lliga.

En la primera d'aquestes tres finals, el Madrid viatjarà a l'ONO estadi de Mallorca.
Sóc de l'opinió que si els blancs no punxen demà a Mallorca ja no ho faran en el que resta de lliga, ja que aquest és el partit més complicat que els queda (El Mallorca només ha perdut al seu camp contra Barça i Sevilla, i ha cedit un empat contra el Màlaga).

Per la seva part, el Barça rebrà a casa el Tenerife, un rival que a priori no ha de causar majors problemes als blaugrana, que ja van ser capaços de golejar els tinerfenys a domicili.

Centrada doncs gairebé tota l'emoció en el partit de Mallorca, l'únic debat interessant a can Barça és qui ocuparà el lloc de davanter centre. El baix rendiment d'Ibra contra l'eficàcia de Bojan, el fitxatge estrella contra la cantera.
Jo espero que el lloc sigui pel de Linyola, que ha desmotrat que tot i ser suplent en gran part dels partits, no ha perdut la calma i ha aprofitat totes les oportunitats que ha tingut, convertint la confiança de Guardiola en gols, alguns tan bonics com el que va marcar a Vila-real.

Surti qui surti a jugar, però, no tinc cap dubte de que avui, els tres punts es quedaran al Camp Nou. Caldrà doncs esperar fins demà per veure que en treuen Cristiano i companyia del viatge a "ses illes". Si perden, en sé d'un que ja es pot quedar de vacances a Eivissa, que li quedarà ven a prop, oi? Pim pam!

29 abr 2010

Hi tornarem

No ha pogut ser! El Barcelonisme s'ha quedat sense la somniada final de Champions.

No entraré a comentar el partit, sinó que parlaré d'aquesta barreja de sentiments que han esclatat a dins nostre.

Ha estat un partit per patir, ha estat dur, però ens hem de tornar a aixecar. Tots sabiem que podíem caure eliminats, tot i que estavem convençuts del contrari.
Davant d'aquesta situació tots hem acabat amb el cap cot, revent un cop a l'espatlla d'algun company o familiar mentre intentavem pair el que acabavem de viure.

Hem posat a parir l'àrbitre, l'Inter, els jugadors i tot el que ens ha semblat, però ara ja tot s'ha acabat, punt i a part i a lluitar els partits que queden, que aquesta lliga ha de ser blaugrana!

Ara no podem donar símptomes de debilitat, perquè el nostre equip encara ens necessita, i seria un error no fer-li costat. Perquè podem anar amb el cap ben alt, perquè hem mort lluitant, i apunt hem estat d'aconseguir el nostre gran objectiu.

Des d'aquí recomano que per afrontar els pròxims dies, us vestiu amb la samarreta del nostre equip, i que passem per alt tots els comentaris que ens arriben d'aquells envejosos que ens volen fer mal. Ara arriba el tram final d'aquesta dura temporada i no ens podem rendir. Com deia en Pou, hem de demostrar que hi som "a les dures, i a les madures"

Bona nit!

28 abr 2010

Remuntada!

Avui és un dia d'aquests en que els minuts semblen hores, que sembla que mai arribarà la nit. Avui serà una nit especial, la nit més important de la història recent del Barça.

Aquesta nit el Barça s'enfrontarà a l'Inter de Milà, l'equip que es va atrevir a vencer els blaugrana, l'equip d'en Pep, de tots els jugadors, el nostre equip. L'equip que ens ha donat sis titols (sis!) que ha superat tots els reptes que se l'hi han posat per davant. Doncs avui arriba el repte més important de tots.

És per això que aquesta nit al Camp Nou es viurà un sentiment especial, tots ens sentim ferits per l'Inter, i tots volem ajudar al Barça a remuntar aquesta eliminatòria, tots correrem amb l'equip, defensarem com Puyol, pararem com Valdés i empenyerem la pilota fins a les xarxes de la porteria de l'Inter.

Pot ser que aquesta nit no superem aquest repte, però haurem lluitat fins l'últim moment. Els jugadors s'hi hauran deixat la pell, i nosaltres la veu. I tots els blaugrana, des de jugadors, entrenador, membres del staff tècnic, socis, aficionats, TOTS ens hi haurem deixat fins l'última de les nostres forçes per fer possible aquest somni, ens hi haurem deixat l'ànima.

És el partit més important que he viscut com a culer, i desitjo de tot cor que aquest sentiment que avui em té atrapat, esclati en forma d'alegria quan l'àrbitre xiuli el final del partit.

Aquest equip és capaç d'aconseguir-ho, l'afició és capaç d'aconseguir-ho, remuntarem aquest partit, i ho farem perquè som la gent blaugrana, perque som un equip històric, i avui hem d'escriure un nou capítol d'aquesta història. Junts, ho aconseguirem.

SOM-HI BARÇA!

Carta de presentació

Benvinguts a aquest racó de món on a partir d'avui escriuré totes aquelles coses que
em passen pel cap sobre el F.C. Barcelona. El club que porto al cor des de que puc recordar.
El club que m'ha donat tants bons moments (i d'altres més agres) i el club que m'ha fet
emocionar, cridar, riure i fins i tot, plorar.

La finalitat del blog és tant informar de qualsevol notícia interessant sobre el
Barça com escriure-hi articles d'opinió que em vinguin al cap.

Espero que si mai algú arriba a aquest blog, s'hi trobi com a casa, i que comparteixi amb
mi aquest sentiment que ens omple el cor, un sentiment inexplicable, el sentiment blaugrana.